Ahir en visitar al meu pare, ell em deia “deus estar cofoi de la feina feta” i ho feia des de la calma aparent, d’un home que els anys i la vida li han ensenyat a lluitar amb valentia i decisió contra les adversitats, i en la seva darrera etapa com diu ell, "a pit obert contra el càncer", avui per avui la seva empresa.
L’any 1955 Francesc Pujades,, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en el cim del Canigó i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra, de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià. 
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
Cal, doncs, quela Flama del Canigó arribi a tots els indrets Països Catalans, com a símbol d’esperança i de germanor d’un poble que vol recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
Tu, jo, el,l nos..... UN MÓN