21 de gen. 2008

Ja és temps de Carnaval

El Carnestoltes
La festa

Es tracta d'una festa pagana prèvia al temps de recolliment i privacions que després vindrà amb la Quaresma. Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten la identitat. En principi, Carnestoltes és un sol dia -dimarts de Carnestoltes-, però per extensió ara s'anomena així tot el període anterior a la Quaresma.

El calendari

· Dijous gras
És el tret de sortida del Carnaval, i se'l coneix popularment com el dia de la truita, perquè s'acostuma a menjar truita amb botifarra d'ou. Originalment, la qüestió era atipar-se d'aliments greixosos, normalment en una sortida al camp, per preparar-se per a l'abstinència de la Quaresma.

· Divendres de Carnestoltes

Arriba Sa Majestat Carnestoltes, que llegeix un sermó ironitzant sobre els problemes i les autoritats del poble i convidant a la gresca desenfrenada. Els ciutadans el reben disfressats i organitzen una cercavila per a donar-li la benvinguda.

· De dissabte a dimarts de Carnestoltes
S'hi celebren els balls de màscares i disfresses i les comparses.

· Dimecres de cendra
És el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida als ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes.


Els elements de la festa
· Sa Majestat Carnestoltes
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya el segle XVII. Al principi, era només un ninot de palla que construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval. Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca, al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.

· Les disfresses
Permeten canviar d'identitat i restar en l'anonimat, amb la qual cosa es poden fer totes les bogeries inimaginables a cara descoberta.

· La màscara
Constitueix la part més important -i a vegades única- de la disfressa perquè és la que amaga el rostre.

· La comparsa
Es tracta d'una disfressa col·lectiva, en la qual tots els que la formen trien un motiu i cada un d'ells és un dels personatges.

· La rua
Parteix d'una passejada informal de tots els disfressats, en espera de l'inici del ball, que poc a poc s'ha anat convertint en un dels espectacles més importants de Carnestoltes. El dia de la rua, tradicionalment, és el diumenge.

· El ball de màscares
És, amb la rua, la manifestació més viva de la festa. Originalment, es cantaven i ballaven cançons poca-soltes carregades de sàtira.

Fonts: La malla:A. Gimeno. L'abat dels boigs. Barcelona: Graó, 1988 I. Gimeno. Festes i tradicions de Catalunya. Barcelona: Edicions Cap Roig, 1991

Consulteu la festa de Carnaval arreu del món.
Enllaç:

Enguany, la rua de Carnestoltes que hem fet pels carrers de la vila ha volgut representar els quatre elements de la Natura (l'aigua, l'aire, la terra i el foc). Els més menuts (P3) han estat l'aigua. A P4 i P5 l'aire. Els nens i nenes de 1r de CI, la terra i els de 2n el foc.



Hem sortit cap a quarts de quatre de la tarda de l'escola. Tot de mares i pares ens esperaven i rebien amb alegria i càmeres de fotos. Hem fet un bon tomb pel centre històric del poble. Les padrines treien el cap per les finestres i sortien als balcons per a veure'ns passar.



Les tutores i mestres de suport dels cicles participants, ens han acompanyat tota l'estona amb molta alegria. Ens seguia un tractor que duia el Rei Carnestoltes amb molta música que ha animat el passeig.



En arribar a l'ecola, una mica cansats els més petits, per la caminada i l'emoció de veure tanta gent rebent-nos a cada cantonada, ens han convidat a un bon berenar de coca amb xocolata. Mentre la música sonava, ens hem cruspit el berenar, tots junts al pati gran de l'escola. En acabat, hem tornat a les aules per a preparar-nos per a marxar cap a casa.