Descobint les botigues

Avui hem fet la sortida de descoberta de les botigues d'Alcover, una activitat que ens ajuda a fer una sintesi del treball del poble, els oficis , les botigues , els serveis....
En definitiva fa un resum global del nostre poble.
Deixem una mostra de l'activitat

Els oficis i les botigues

Des de fa dies, els alumnes de l'aula d'acollida, estem estudiant els oficis i les botigues, avui per completar el nostre estudi hem volgut anar a veure algunes botigues i oficis del nostre poble.
Amb el qüestionari que hem preparat, i el plànol d'Alcover ha començat el nostre itinerari pels carrers del poble, una manera d'orientar-nos per si un altre dia anem de viatge a una localitat que no coneixem.
Els oficis, el senyor Anton, el forner ens ha explicat con fa el pa, ha estat molt bonic per això ho volem compartir amb vosaltres.

Al cap les infermeres ens han explicat les feines de que fan, ha estat més curt, perquè hi havien malats esperant, però també molt bonic.

A les botigues també ens han atès d'allò més bé, i han sigut molt simpàtics amb nosaltres, la carnissera , la peixatera i la flequera ens han respost a les preguntes que teníem preparades.


A la carnisseria

A la peixateria

A la fleca

D'aquesta manera hem pogut conèixer millor les botigues i els oficis del nostre poble. Volem donar les gràcies a tots el que han participat de la nostra experiència.

Alumnes de l'Aula d'Acollida

Ceip Mare de Déu del Remei Alcover

Com tutor de l'aula d'acollida he d'agrair al poble d'Alcover a la seva gent que de forma desinteressada, participen en el procés d'acolliment dels infant nouvinguts, fam d'alguna forma que l'esperat Pla Educatiu d'Entorn sigui gairebé una realitat sense disposar en¡cara de la dotació del departament.
Una realitat que sovint sent la incomprensió, si bé camina amb pas ferm , fent que l'aprenentatge de la llengua catalana i l'estima pel país sigui una realitat.
Gràcies a tots i totes.

Cosme Garrell i Guiu

Estudiem la festa de la calçotada

Des de finals del segle XIX, en l’àmbit de les famílies vallenques, i la tradició ha anat passant de generació en generació. Per això, Valls és coneguda com la Capital del Calçot, aquest fet gastronòmic tan arrelat, típic i popular a casa nostra.
La calçotada, un àpat basat en el calçot, la seva salsa i els seus complements, mou cada any riuades de gent entre els mesos de novembre i abril.
Nosaltes el dimecres vinent celebrarem la calçotada amb els companys d'acollida de l'Institut, i la cuinera ens ensenyarà a fer la salsa dels calçots

Adreces per colsultar

Durant l'any internacional de les llengües i també l'any internacional del diàleg, podeu treure informació puntual d'aquestes adreces

Xarxa de recursos recursos sobre l'educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.

La casa de les lletres.

Linguapax te per missió contribuir a la preservació i promoció de la diversitat lingüística arreu del món.

El programa Entrecultures és un programa de la Fundació Jaume Bofill que se centra en aquelles qüestions educatives que afecten de manera específica els nois i noies de famílies immigrades

Any internacional de les llengües

Commemorant l'any internacional de les llengües fem públic el taller, anomenat el jardí d eles llengüe,s que vàrem realitzar el curs passat uns 300 alumnes y 22 mestres a la nostra escola.
L'activitat fou impulsada des de l'aula d'acollida.
Dugué a terme l'activitat el Tutor de l'aula d'acollida amb el suport del Coordinador LIC (Llengua interculturalitat i cohesió social? i l'Assessor LIC (Llengua interculturalitat i cohesió social).

I també un vídeo que hem l'enregistrat en diferents llengües

SlideShare"> | View | Upload your own

Algunes de les llengües maternes del alumnes de l'aula d'acollida, el Cosme ho diu pel Maikel , sabrà parlar en Castellà, mai he sentit que el parles.

Gergana Dimitrova Bakalova
Alumna de 5'e B

Activitats de llengua catalana

Activitats diverses per desenvolupar l'agilitat lectora i el propi llenguatge

Dia Internacional de la Llengua Materna

L’ any 1999 la Conferència General de la UNESCO va aprovar la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna i va determinar el 21 de febrer com a data escollida. La UNESCO pretén cridar l’atenció sobre la fragilitat de milers de llengües que durant els darrers segles s’han anat convertint en llengües marginals en un context de consolidació de llengües oficials i de llengües de comunitats lingüístiques més poderoses des del punt de vista demogràfic, econòmic o mediàtic.

El Dia Internacional de la Llengua materna va ser concebut per promoure la diversitat lingüística. La data recorda els estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís. Avui en dia es considera que la meitat de les 6.000 llengües del món corren perill.

L’ Associació per a les Nacions Unides a Espanya en col·laboració amb l’ Institut Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya ha elaborat un Informe sobre el Dia Internacional de la Llengua Materna on es parla dels avantatges del pluralisme

lingüístic i es pretén reflexionar sobre els tòpics que encara dificulten la normalització lingüística. A Catalunya, el respecte pels drets lingüístics individuals, diu l’ informe “ha de ser compatible amb la voluntat de mantenir el català com a llengua d’integració social tal com es fa en situacions semblants a altres països avançats en el camp de les polítiques lingüístiques com Suïssa o Canadà i cal celebrar també l’accés a les llengües més properes com el castellà i el francès com un enriquiment i avantatge de l’ educació plurilingüe”.

En l’ informe es presenten un recull de textos per tal d’ orientar la reflexió sobre aquests punts.

Independència de Kosovo

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi Косово и Метохија, transcrit Kosovo i Metohija; en albanès Kosovë o Kosova), és un estat. Des de 1999 fins el 2008, després de la recent Guerra de Kosovo, va ser administrada per les Nacions Unides.

La majoria de la població, majoritàriament albanesa (en un 88% segons dades del 2003), declarà la independència de la República de Kosovo el 1990, però no ha estat reconeguda, excepte per Albània, fins que, el 17 de febrer de 2008, el president la declarà.

Geografia

Amb una extensió de 10.887 km² i una població de més de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Sèrbia (l'anomenada "Sèrbia estricta"), al sud amb la República de Macedònia i al sud-oest amb Albània.

Les ciutats principals són Pristina, la capital, amb una població estimada el 2005 de 254.021 habitants, i Prizren, al sud-oest, amb 159.145. Cinc ciutats més passen dels 50.000 habitants: Ferizaj (o Uroševac), Gjakova (o Đakovica), Peja (o Peć), Gnjilane i Mitrovica.

Gràcies pel premi Art.Pic

La Núria Aupí ens ha regalat aquest premi d'acord a les normes que es detallen al final de l'escrit en lletra cursiva: Gràcies per la confiança.

És inusual per nosaltres,a més una gran sorpresa. Ara ens toca traspassar a cinc blocs encantadors per diferents raons,...

1. Bloc biblioteca escolar
2. La classe dels dofins
3. Racons per compartir recursos
4. Recursos Aula d'Acollida, Marc Gil
5. Rondalles menorquines interactives

Que ajudi a compartir i fer feliços a tots i totes, en un món cada dia millor.

El premi "Arte y Pico" Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents: - Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma. - Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin. - Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat. - Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi. - Exhibir aquestes regles.

Premis Baldiri Reixac

Aquest any, al igual que els anys anteriors , els alumnes de l'aula d'acollida, també ens hem presentat als premis Baldiri i Reixac, la nostra aportació al concurs, no és tant amb l'ànim de guanyar un premi, és més la nostra contribució a la llengua a fer més gran i millors la festa de l'Escola Catalana.

El tema escollit , és el nostre dia a dia, el qual compartim per aquest medi, per això hem recopilat part del nostre bloc d'aula en uns dossiers.
Som conscients de la modèstia del nostre treball, però també som conscients que la nostra petita contribució, ajuda a que la llengua catalana ocupi el lloc que li pertoca en la nostra societat i al model escolar que volem

A L'ESCOLA EN CATALÀ

Estudiem les botigues

Primer a la classe vam parlar del que eren las botigues, per saber els tipus de botigues que hi havia a Alcover, vam consultar la guia comercial d’Alcover.

Al plànol d’Alcover, assenyalarem: la carnisseria, la peixateria, la llibreria, la sabateria....
Desprès vam fer els rètols amb el nom de les botigues i els vam penjar a la classe, al costat d’un plano del poble.


Uns altres companys van buscar a internet fotografies de cada tipus de botiga.
I finalment vam fer un mural amb els rètols, les fotografies i el plànol d’Alcover, per penjar-lo al passadís de l’escola.

Ara falta anar a visitar las botigues del poble.

Lorena Nicole Nuta 3r

Robert Müller 3r

Yasmina Sini 4r

I ara què toca?

Els darrers dies, és succeeixen una quantitat de manifestacions, declaracions, fets... al voltant de l'educació i l'escola, sembla que tot si val i tots podem dir-hi ho fer-hi ....

Tot plegat, m'ha portat a reflexionar i deixo escrit, part dels meus pensaments..

Quina manca de sensibilitat, avui és moda això i demà allò, com si de roba o modes artificials parléssim. L'educació és molt més que una moda, és el fonament i la base d'un país d'una societat, un model social que no podem ignorar...
Li calen tants capricis? Un retoc a qui, un allà i quin és el resultat?.
Només hi ha un model vàlid la seriositat, la seriositat implica compromís, continuïtat i estabilitat. No és pot jugar amb el bé més preuat, els infants, sens dubte el futur d'un poble el demà de la nostra nació, de l'educació que rebran en depèn el demà i el model social que dibuixarà les línies del nostre país i la nostra cultura...
No hi caben modes ni experiments (ningú esta legitimat per fer-ho), sols l'acció valenta i decidida.
La reclamem per l'ensenyament i a les aules sempre serietat rigor i disciplina.

Només si som capaços de mantenir un model educatiu a llarg plaç podrem emmirallar-nos amb els països capdavanters.

Cosme Garrell i Guiu

Estic completament d’acord amb tu que l’educació no és una moda, que no l’hem d’anar canviant cada dos per tres. No per molt reformar es renova l’essència de l’educació. La qualitat de l’educació no rau en una o una altra llei, està intrínsicament lligada a la conscienciació dels “educands” . Els que hauríem de ser seduïts realment els primers, els que hauríem de creure en allò que fem, som nosaltres mestres de a peu. Som realment coherents amb tot el que estem demanant?. Estem disposats a fer tot allò que calgui fer perquè això rutlli? Per què no fem primer una bona autocrítica i després critiquem? Jo no estic del tot orgullosa de tot el que passa en el món de l’ensenyament. No m’agradaria defensar el que moltes vegades és indefensable. Tinc la mala costum de pensar que tothom té el que es mereix. I això m’inclou a mi. No crec que s’hagi fet una reflexió profunda, ni nosaltres, els de baix, ni els de dalt, ells.
Serà que sóc massa gran per tot això, serà que estic desenganyada, serà que penso que els que venen darrere meu cal que es moguin, són ells els que seran els més beneficiats o els més perjudicats. Serà que ara ja sóc tan políticament incorrecte que no vull sentir-me part d’un col.lectiu tan políticament correcte, sobretot entre nosaltres, sent sempre complaents entre nosaltres i crítics amb tots els altres.

Mª Mercè Boronat

La vella Quaresma

Ahir dimarts va acabar el carnaval amb l’enterrament del “Carnestoltes” a la plaça del poble. Avui dimecres de cendra comença el període de la Quaresma, que acabarà el diumenge de Rams. Durant la Quaresma ens visitarà una senyora molt especial : La vella Quaresma

Vella Quaresma: Representa l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una dona vella, arrugada , amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a “Jaia Corema”) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de fer que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa “jaia Serrada” vendrà i se t'endurà". Com veiem , la vella Quaresma rep molts de noms.

Gergana Dimitrova (5è) i
Gabriela Mihai (5è)

Font:Viquipèdia

Treballem els estats anímics

A l’aula d’acollida expliquem els nostres estats anímics i en parlem amb el mestre i companys, entre tots busquem una solució al nostre problema.

El més important d’avui ha estat:

Jo avui m’he aixecat molt contenta perquè he parlat amb la meva àvia per Skape amb la meva cosina, el meu germà... La meva àvia estava molt contenta perquè avui hem parlat per l’ordinador , i ens hem vist per la vídeo càmera.

Gergana

Avui estic trista perquè la mare m’ha renyat molt, i m’ha castigat a no sortir a jugar, A més la trapelleria l’ha fet el meu germà .

Siham

Jo Avui estic content perquè he anat a veure la meva germana a l’Equador, és més gran que jo i encara no la coneixia, també he vista la meva àvia i les dues tenen ganes de venir a Catalunya .
Joseh Alexander


Avui estic espantat, perquè ahir, vaig veure una pel·lícula de por a casa i ho he somniat.
Adrian

Jo estic amoïnat perquè he tingut problemes al pati amb altres nens i la senyoreta ens ha cridat l’atenció i diu que vol parlar amb nosaltres , tinc por de que em castigui
Ivan

Aportació de Mònica Badia, la nostra amiga, la mestra encarregada de la biblioteca.

Cosme, he trobat un poema que crec que et pot agradar. Aquí està:

Al país de Totigual
no hi ha grossos, tots són flacs;
no hi ha negres, tots són blancs;
no hi ha baixos, tots són alts.

Al país de Totigual
no hi ha dolços, hi ha salats;
no hi ha cotxes, hi ha autocars;
no hi ha gossos, sols hi ha gats.

Al país de Totigual...
on és la diversitat?

M.Dolors Pellicer, Versos diversos.

Any nou Xinès

Dilluns, 3 de febrer de 2003

Els xinesos d'arreu del món celebren l'1 de febrer l'arribada d'un nou any, el Yuan Tan, que també es coneix amb el nom de Festa de la Primavera. Es deixa enrere l'Any del Cavall, que es va iniciar el 12 de febrer de l'any 2002, i comença l'Any de la Cabra, un animal que es creu porta prosperitat i bona sort.

La celebració de l'any nou xinès s'allarga durant quinze dies i es viu amb especial intensitat, essent comparable a les celebracions que es fan a Occident per Nadal i Cap d'Any. Els regals, l'engalanament de les cases i els generosos àpats familiars són també típics d'aquestes dates.

En els dies que precedeixen l'arribada del nou any les llars es netegen de tot allò que es considera innecessari o que ja no es vol preservar, en una acte simbòlic que vol significar que l'any que comença serà millor. A més, és el moment de tornar els deutes que s'han contret durant el darrer any.

Tot i així, la celebració pròpiament dita no s'inicia fins la vigília de cap d'any, quan familiars i amics s'apleguen en el sopar del 'Twan Yuan Fan', que literalment vol dir 'sopar de la reunió'. En acabar-se l'àpat, era costum de tirar petards per fer allunyar els mals esperits, tot i que en els darrers anys aquesta pràctica s'ha prohibit per raons de seguretat.

El dia de Cap d'Any és costum de rendir homenatge als avantpassats i als deus xinesos, i la gent gran rep el respecte i la veneració dels més joves. Les danses del lleó i el drac donen color i alegria a la festa. I tot plegat va acompanyat d'una cuina exquisida on els plats tenen tots un simbologia pròpia.

(Font Wilaweb)

Temps de Carnaval

La gresca del carnaval ja ha començat, els companys i companyes de cicle superior ens han visitat amb les ordres del carnaval.

Visca el Carnaval!!!