8 de febr. 2008

I ara què toca?

Els darrers dies, és succeeixen una quantitat de manifestacions, declaracions, fets... al voltant de l'educació i l'escola, sembla que tot si val i tots podem dir-hi ho fer-hi ....
Tot plegat, m'ha portat a reflexionar i deixo escrit, part dels meus pensaments..

Quina manca de sensibilitat, avui és moda això i demà allò, com si de roba o modes artificials parléssim. L'educació és molt més que una moda, és el fonament i la base d'un país d'una societat, un model social que no podem ignorar...
Li calen tants capricis? Un retoc a qui, un allà i quin és el resultat?.
Només hi ha un model vàlid la seriositat, la seriositat implica compromís, continuïtat i estabilitat. No és pot jugar amb el bé més preuat, els infants, sens dubte el futur d'un poble el demà de la nostra nació, de l'educació que rebran en depèn el demà i el model social que dibuixarà les línies del nostre país i la nostra cultura...
No hi caben modes ni experiments (ningú esta legitimat per fer-ho), sols l'acció valenta i decidida.
La reclamem per l'ensenyament i a les aules sempre serietat rigor i disciplina.

Només si som capaços de mantenir un model educatiu a llarg plaç podrem emmirallar-nos amb els països capdavanters.

Cosme Garrell i Guiu


Estic completament d’acord amb tu que l’educació no és una moda, que no l’hem d’anar canviant cada dos per tres. No per molt reformar es renova l’essència de l’educació. La qualitat de l’educació no rau en una o una altra llei, està intrínsicament lligada a la conscienciació dels “educands” . Els que hauríem de ser seduïts realment els primers, els que hauríem de creure en allò que fem, som nosaltres mestres de a peu. Som realment coherents amb tot el que estem demanant?. Estem disposats a fer tot allò que calgui fer perquè això rutlli? Per què no fem primer una bona autocrítica i després critiquem? Jo no estic del tot orgullosa de tot el que passa en el món de l’ensenyament. No m’agradaria defensar el que moltes vegades és indefensable. Tinc la mala costum de pensar que tothom té el que es mereix. I això m’inclou a mi. No crec que s’hagi fet una reflexió profunda, ni nosaltres, els de baix, ni els de dalt, ells.
Serà que sóc massa gran per tot això, serà que estic desenganyada, serà que penso que els que venen darrere meu cal que es moguin, són ells els que seran els més beneficiats o els més perjudicats. Serà que ara ja sóc tan políticament incorrecte que no vull sentir-me part d’un col.lectiu tan políticament correcte, sobretot entre nosaltres, sent sempre complaents entre nosaltres i crítics amb tots els altres.
Mª Mercè Boronat