Els ous de Pasqua

Avui dia 27 de març, a l'aula d'acollida hem celebrat la Pasqua Ortodoxa i d'Amèrica llatina.
Els companys i companyes de Romania, Bulgària, Equador i Uruguai, han portat ous de pasqua pintats típics dels seus països i celebrat la pasqua com ho fan ells seus països.

Un de nosaltres els ha amagat i els altres els hem buscat per la classe, els han trobat: la Gabi, el Marouan i l'Adrian, però els hem compartit tots, després de trobar-los els em trencat de la manera que al seus països.

Els ous de Pasqua també porten un regal, segons el país i les possibilitat de cada família.

Ara ja sabem celebrar la pasqua com els amics de Romania, Bulgària, Equador i Uruguai. Si voleu també ho podeu fer vosaltres.

Gabriela Mihai 5è (Romania)
Gergana Dimitrova 5è (Bulgària)

2008 Any Internacional del Saneijament

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat l’any 2008 “Any Internacional del Sanejament”. Més del quaranta per cent de la població mundial no disposa d’un sanejament adequat de l’aigua.

En la darrera dècada, la societat catalana ha pres consciència que l’aigua és un bé vital i fràgil que cal tenir cura i preservar. L’aigua no és només un recurs, és una part inseparable de l’entorn: l’aigua és natura, l’aigua és salut, l’aigua és paisatge, en definitiva, l’aigua és vida.
Aquest any la sensibilització entorn a l’aigua té un significat especial. La situació de sequera ens obliga a continuar insistint en la importància de l’estalvi en tots els àmbits, mentre la feina i les inversions per millorar el sanejament, la reutilització i l’eficàcia en la gestió i l’estalvi d’aigua continuen.

Dilluns de Pasqua

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera.

Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.

L’entrega de la mona és un ritus iniciàtic, destinat a marcar el pas del temps en la persona. Normalment és el padrí qui regala la mona als seus fillols tot i que en moltes contrades també és costum de regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. Els padrins fan la funció de protectors i guies.

Al Principat de Catalunya i al País Valencià la mona també ha estat lligada a un costum social: anar en família, amb els amics o fadrins a menjar plegats la mona al camp.

També cal remarcar que a les comarques de Girona, és tradicional regalar un tortell el dia de Rams.

Les Caramelles

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble canta unes cançons.

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses.

A Eivissa s'anomena caramelles a unes cançons populars que es canten a missa, no s'assemblen en res a les de Catalunya.

Els que ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.

Un article que sorprèn gratament

Tornar de vacances i visitar, els bloc amics, llegir una estona els seus articles i en arribar a un d'ells, salta la sorpresa: Un article que fa referència al nostre bloc i a un altre bloc, també amic.

Sorprèn i estimula, la seva lectura fa que hom, no cregui ser mereixedor de tant bones paraules, si bé modèstia part sempre, són ben rebudes, l'autora de l'article és la Núria Aupí, ( coordinadora del pla educatiu d'entorn de Palafrugell).
Una amiga de d'Empordà, que té un bloc dels més visitats, pel seu rigor i treball diari, paraules que esperonen i tanmateix aixequen el llistó per no defraudar-la, Núria procuraré estar a l'alçada de les teves paraules, si bé soc conscient que serà feina difícil , però no impossible.
Seguir el teu exemple, de tenacitat, constància i saber fer, el repte fins a fi de curs. Procurarem a l'Aula d'acollida que el nostre bloc sigui una eina d'aprenentatge viva, oberta al món per la qual podem compartir, amb generositat amb tots i totes els membres de la nostra societat plural i diversa.
Gràcies Núria i com tu dius "endavant les atxes"

Fem un kid kad

Bé aturo la meva activitat al bloc per uns dies, mentre us deixo unes imatges i música que afavoreix la relaxació i el descans.
Fins d'aquí un dies companys i companyes blocaries i lectors petits i grans , tornaré aviat,, si tot va com està previst

Cosme

Festa de Sant Patrici "Kiss me, I'm Irish"

A Irlanda i arreu del món, 17 de març

Sant Patrici (Naomh Pádraig, en gaèlic irlandès) és el patró d'Irlanda, l’onomàstica del qual se celebra el 17 de març. En tant que festa nacional d’Irlanda, els descendents de la diàspora escampats per tot el món també ho celebren amb intensitat. A Barcelona, la comunitat catalano-irlandesa també hi organitza una celebració amb tots els ets i uts.

L'associació d'irlandesos afincats a Catalunya El Feile organitza des del 2004 la celebració del seu patró amb concerts de música celta i tradicional irlandesa al carrer Numància, mostres de dansa, seguiment de torneigs de rugbi internacionals, demostració de jocs gaèlics, monòlegs d'humor irlandès... Barcelona, doncs, fa bona la dita que afirma que, pel dia de sant Patrici, tothom desitja ser irlandès.

Diumenge de Palmes i palmons

És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s'adornen amb llaminadures ensucrades, com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller.

En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l'escombra més llarga en el palmó, simulant l'antic ritual per despertar la natura adormida.
Tradicionalment la mainada canta mentre es pica a terra fa:

"El ram, el ram, el ram de la Passió: Obriu, obriu, que volem entrar! A les portes de l'església no hi venen bacallà! "

Tanquem la paradeta. Vacances

Avui la nostra nau arriba a port, amarrem bé, és la nostra escala tècnica, cal deixar el vaixell novament impecable per la propera i darrera etapa de la singladura a cadascun de nosaltres, el merescut repòs...
Ara la tripulació té un dies per dedicar a la família, al lleure i renovar energies, deixem de preocupar-nos, per les veles, el timó, la maregassa ... i demès
Ara a port del port deixaran el nostre vaixell com nou, i amb aires i forces renovades iniciarem el tram final de la nostra singladura, amb un objectiu comú: La feliç arribada a port del nostre vaixell
Generant complicitat i assumint compromisos ho aconseguirem
Bones vacances a tot i totes, petits i grans.

Cosme Garrell Tutor de l'aula d'Acollida

Presentació aportada per Ma Mercè Boronat

| View | Upload your own

Ells t'ho expliquen

Ahir un noi em preguntava, el perquè venien tants immigrants, el si els havien de rebre, deia:
"Tu que estàs en un aula d'acollida deus saber el motiu? Vols dir no els posem massa fàcil"
En realitat va donar-me la sensació que no acceptava massa l'afluència immigrats, i de tantes ètnies variades, jo li vaig prometre una resposta sincera i crec que els millor per contestar-ho són ells, per això tirant d'hemeroteca-videoteca, he trobat aquest vídeo , emès per televisió de Catalunya, en el programa "Tot un Món".
Espero donar-te resposta company i de la boca dels mateixos migrats, així com compartir-la amb els lectors i visitants del bloc.

És temps de Falles

Els nostres companys i companyes dels països catalans a València celebren les falles junts amb ells VISCA LES FALLES !!! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS

L'origen de la festa es pagà i és similar al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové de la costum llatina d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant, a la ciutat de València, esta tradició mil•lenària derivà en cremar els trastos vells als final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava la liberació d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació
Les falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó.

Fem la mona de pasqua

L'església catòlica celebra una època de 40 dies de penitencia de dejú i d'abstinència .

La mona de pasqua és una tradició que simbolitza que la quaresma s'ha acabat.

El padrí regala la mona al seu fillol. Les famílies o els amics es mengen la mona junts.

A la classe, vam fer un mural amb els noms del nostres padrins i padrines, però no tots teníem padrins, la Ikam, la Yasmina, la Siham i el Marouan que són magrebís i argelins no en tenien.

Ho vam comentar i el mestre va explicar que els de religió musulmana no tenien padrins, per això van posar els noms del seus avis i àvies

Preparació

Col·loca els rovells en un bol, afegeix el sucre i remena-ho tot fins que et quedi una massa ben fina. Preparació
Després, en un altre bol, posa les clares i munta-les a punt de neu. Has de tenir una mica de paciència perquè aconseguir el punt just costa una miqueta.

Afegeix seguidament aquestes clares a la massa dels rovells, remena molt a poc a poc i posa-hi també la farina, la pell de llimona ratllada, un iogurt, oli i el llevat.

Quan ho tinguis tot ben barrejat, agafa una plata, millor si és rodona, unta-la amb la mantega i tira-hi la pasta que has elaborat.

Ara demana ajuda al pare o la mare, per posar la plata al forn calent a 160 graus durant una mitja hora.

Cal vigilar per evitar cremar-nos!

Dia Mundial de la Meteorologia

El proper dia 23 de març celebrarem el dia mundial de la metereologia

Es va establir per informar i conscienciar la població sobre la importància que té el clima en la conservació dels sistemes naturals del planeta.

Un llibre de refranys ens explica millor la meteorologia, el refranys poden ser fins i tot claus a l'hora de determinar el temps

Comprem les ingredients per la mona

Avui alguns nens i nenes de l'aula d'acollida, hem anat a comprar els ingredients per fer i guarnir la mona. Com que tenim poc temps per fer el pa de pessic, el mestre ha dit que ja en portarà un i que més endavant (tornant de vacances en farem un).
Hem anat a compar al SUMA i SCHLECKER

Ivan 3r, Yasmina,4rt i Ikram 5è

Papiroflexia

Sovint ens entestem en grans coses, en competir fins i tot, per qui és o deixa de ser millor, en fer més que el veí/a i oblidem el més important... Les petites coses que hi ha en un mateix, allò que podem fer i fer per canviar i millorar.

Els grans canvis comencen per un mateix/a . Ànim des de l'escola hi ha molta feina per fer.

Embarbussaments i cantarelles

Amb els embarbussaments i cantarelles, podem treballar també la expressió oral i la llengua catalana.

El dilluns pels seus difunts la vella no fila,

el dimarts pels seus pecats, la vella no fila,

el dimecres pels seus deixebles, la vella no fila,

el dijous perquè té els dits nous, la vella no fila,

el divendres perquè té els dits tendres, la vella no fila;

el dissabte pel seu recapte, la vella no fila;

el diumenge filaria si en fos dia.

________________________

En Pinxo va dir a en Panxo: — Panxo vols que et punxi amb un punxó?

I en Panxo va dir a en Pinxo: — Pinxo, punxa'm, però a la panxa, no.

________________________

En un got no hi pot mai haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut.

________________________

Pata, peta, pita, pota i pilota.

Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta?

________________________

Què enganxa més que un ganxo? Dos ganxos.

Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son.

Evolucionem si sumen. Un motiu per pensar.

Una companya de l'escola Marina de Montgat, aquest cap de setmana, després d'unes converses, m'ha afirmat: " Creixem i evolucionem, si deixem créixer les d'iniciatives dels que ens envolten.... "
Va enviar-me un vídeo per pensar una estona, que malgrat sigui en castellà, crec que val la pena compartir-lo i pensem una mica... Sovint l'auto reflexió ens ajuda....

Potser dibuixis un somriure

Setmana esgotadora... projectes, reunions, formació, cursos, desencant... i demés aventures fan aparèixer núvols grisos a l'horitzó... Tot plegat fa que aquest divendres no faci la mateixa oloreta que els altres.
Per sort, sempre hi ha qui vol donar la mà i perfumar el dia, els companys de l'escola de Canillo (Andorra), hi trobo aquest vídeo que aconsegueix dibuixar-me un somriure.
Gràcies companys!!!
Espero que serveixi a altres també.

Dites del mes de març

Aportació al bloc de Núria Aupí

No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós

Març marçot, mata la vella vora el foc i la jove si pot

Març marçador, nit freda i dia amb calor

La lluna vella de març, no marxa sense glaç

Quan pel març trona, l'ametlla és bona

Aigua de març, herba als sembrats

Sol i aigua, temps de març

El sol de març porta refredats

Sol de març, pigues i barbs

Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar

Si no llaures pel març, ja no llauraràs

Quan al març trona, l'ametlla es bona

Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor

Qui tingui força al braç que cavi pel març

Cava pel març, que després ja és tard

Març, falsa primavera que enganya al bestiar

Març, marçàs, de l'ovella en fas pedaç

Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar

Núria Aupí (del d'Entorn de Palafrugell)

Benvinguda Ikram

Ahir dijous va arribar a l'escola una nova alumna, és la IKRAM , una nena Marroquina que té moltes ganes d'aprendre, els de l'aula d'acollida i alguns mestres vam voler fer-li una bona acollida.
La Ikram està una mica espantada i diu que té por de no ser ben acceptada...
Ikram ,jo i els companys d'aula, farem tot el possible, per que siguis ben acceptada i aprenguis la llengua com et mereixes.
El vídeo és per a tu Ikaram i per que la teva àvia del Marroc et pugui veure.

Cosme Garrell i Guiu TAA

Fem la salsa dels calçots

Avui els nens i nenes de les aules d'acollida del Ceip mare de Déu del Remei i el SES Fonts del Glorieta, hem anat a la cuina de l'escola per fer la salsa dels calçots, aquest any ens ha ensenyat a fer la salsa la Mari, la cuinera del menjador escolar, també ens han acompanyat els més petits de l'escola, els nens i nenes de P-3.

El fet d'haver-hi alumnes de tant diferents edats i nivells educatius, ha sigut enriquidor, ja que l'acolliment ha cobrat més sentit , tots plegats hem fet escola i hem compartit una activitat , la cuinera ha sigut molt amable amb nosaltres, a ella li donem les gràcies.
A més del Rafa i el Cosme els nostres tutors d'acollida, també ens han acompanyat la Ma Josep i la Marina tutores dels companys de p-3 , i, també ha vingut la Ma Mercè la Assessora LIC.
Tot plegat una colla de gent de feines ben diferenciades però també comparteixen un objectiu comú : l'Acollida.

Resposta dels companys de p 3

Vam convidar als nens i nenes de p-3 a veure com fèiem la salsa dels calçots i avui ens han contestat d'aquesta forma tant original.

Companys us esperem demà a la cunia de l'escola, gràcies per compartir l'activitat ,veureu com us ho passareu molt i molt bé

Dia de la mare a Búlgaria i Romania

El dia 8 de març a Búlgaria i Romania

A Bulgària també celebren el dia: "Den na maykata" (dia de la mare) i a Romania " El ziua mamei" (dia de la mare).

Amdós fan un regal sorpresa a les mares.

Gergana Dimitrova (5è) (Bulgària)

Gabrilela M. Mihai (5è) i Lorena Nicol Nuta (3è) (Romania)

Dia internacional de les dones

Dia internacional de la dona

El proper dia 8 de març, és el dia internacional de les dones, dia en que les dones reclamen la igualtat, en la en que presència i aportacions en el món laboral i social, i la desigualtat d'oportunitats, sexisme, violència de gènere, masculinitat i feminitat, etc
Sovint la societat, encara no reconeix la duplicitat de treball de les dones treballadores, el treball a la llar i el treball laboral, aspectes que resten encara pendents d'assolir, per la nosta societat, una societat democràtica, moderna, i plural... que ja hauria de tenir superats aquest esculls.

Una mica d' història del 8 de març

El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment aïllat com és la manifestació de les obreres del sector tèxtil novaiorqués, ni en l'incendi en una fàbrica de l’esmentat sector on moriren més d'un centenar de dones, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.

En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d'obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanals, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta hores en l'estació amb més activitat.

Manifest Jo em cuido, tu em cuides

La cura, la dependència i les necessitats formen part de la vida, de totes les persones i del conjunt de les relacions humanes i socials. La cura té a veure amb la sostenibilitat de la vida, el benestar de les persones i amb la manera com cobrim les necessitats bàsiques quotidianes: subsistència, protecció, afecte, coneixement, participació, descans, creativitat, identitat, llibertat... Entenem la dependència com a aquella situació en la qual no podem, o no volem, atendre les nostres pròpies necessitats o no establim relacions de cura recíproca amb altres persones.

... Les dones, més enllà de la nostra diversitat econòmica, ètnica, laboral, a la nostra pràctica quotidiana participem de forma molt activa i decisiva en la sostenibilitat de la vida, del planeta i de la economia. Aquest treball de cura de les dones, malgrat la importància personal i social que té, ha estat invisible, infravalorat i devaluat...

... Volem cercar i recuperar les diverses experiències de les dones, per tal de fer camí i avançar cap a la transformació de la societat i aconseguir que l’atenció de les necessitats de les persones i la sostenibilitat de la vida estiguin situades al centre. I per aconseguir-ho cal el repartiment dels treballs entre homes i dones.

Demanem...els recursos socials al servei de les necessitats de les persones i no en funció del benefici i de la rendibilitat econòmica del mercat.

.... Aquests són alguns elements claus de les desigualtats socials que tenen color, estan tenyides de gènere, en una societat patriarcal.

El Martisor

El dia 1 de març a Romania celebren el Martisor . Dia que floreix la flor del Martisor que assenyala el final de les nevades.
El homes romanesos regalen a les dones, una agulla amb dos fils, un de vermell que significa l'amor i un de blanc que significa la sinceritat.

Gergana Dimitrova
Primer de C. superior

El dia 1 de març, a Romania celebren el Martisor. Dia en que floreix la flor del martisor assenyalant el final de les nevades.

Els homes romanesos regalen a les dones, una agulla amb dos fils, un de vermell que significa l'amor i l'altre blanc que significa la sinceritat.

Gabriela Mihai

Primer de C. superior