28 de nov. 2009

El sacrifici del corder

El divendres passat els companys àrabs de l'escola varen celebrar la festa del sacrifici del corder, la que ells anomenen la festa gran, la nostra companya de classe l'Ahlam ens explica com ho celebrem a Alcover, escoltem la locució



Un vídeo de la festa del corder


24 de nov. 2009

Ponència a Eivissa, Mar & Muntanya

El passat dimecres dia 11 de novembre, l'avió s'enlairava per volar damunt la mar Mediterrànea fins les illes, la sensació , a cavall del respecte i la gratitud.
El motiu del viatge era compartir experiències d'aula, amb ordinadors maletes de materials.... Viatjarem a Eivissa,
i dic viatjarem ja que m'acompanyava l'Olga, (mestra i bona...) Aquella tarda l'empresa era per fer una ponència, al seminari de formació de tutors/res d'aules d'acollida , projecte que a les Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), del Govern Balear, han iniciat començant per secundària ara les obriran a primària.


Personalment he de dir que per a mi fou una a gran satisfacció , quant el més de juny passat el CEP de les Illes Pitiüses, va confiar en la meva persona, pera fer una ponència al seu seminari. Un repte i un honor que no se sí mereixo, als que m'ho encomanaren generosament, a ells n'Anna, en Rubén, na Lídia, en Jordi i na Iolanda... a tots les més sinceres GRÀCIES.

És aquí, on em ve a la memòria un fragment d'un dels articles que vaig publicar quant (extra-oficialment), era coneixedor del tancament de l'aula d'acollida d'Alcover, la modesta aula que durant 8 anys vaig conduir, deia així

"I com la neu d’hivern anirà fonent-se mica a mica i la seva aigua serà la saó, que s’escampi pel centre fent-lo més fèrtil encara. És el moment de ser permeables i de saber aprofitar el degoteig suau de les glaceres de l’aula d’acollida. Cal que siguem
esponges que una vegada xopes, escampin arreu els valors interculturals i facin créixer l'equitat per una societat més justa i cohesionada."

El degoteig i la complicitat arriba fins a les Illes Pitiüses (qui ho podia pensar) i sols per allò que en diem compartir.

No hi vaig voler viatjar sol sinó amb una companya tutora d'aula d'acollida, l'Olga de Tossa de Mar,.Se que li va sobtar la proposta de compartir aquesta experiència. Creia ser conscient de saber a qui ho oferia i el resultat així ho confirmà.
Hom és conscient de que la joventut ben formada, ha de tenir el seu espai i si s'aconsegueix la complicitat entre experiència i joventut, el mestratge intergeneracional és clau, que no els coneixements que són compartits per un igual.

A tu Olga també les meves més sinceres gràcies,
per confiar en l'experiència, des del primer moment. no és fàcil tenir la satisfacció de treballar amb gent integra com tu... Saps que conec bé l'esforç i el treball que se que has fet , i , tanmateix sabem que sense ser fàcil, ha sigut senzillament ric i ple.

La màgia de l'acollida es va fer evident, Alcover, Eivissa i Tossa de Mar volien compartir les seves experiències, tot aprenent els uns dels altres i els altres dels uns.

Vull acabar amb una de les frases que el vaig dir a la ponència:

"Us porto de una guspira del caliu de l'aula d'acollida, atieu-la bé a fi d'encendre la torxa de l'acolliment a cada aula i amb decisió i valentia alimentar el peveter multicultural a cada centre, manteniu-la viva"


Moltes gràcies a totes i tots els assistents i especialment al CEP , per la meravellosa acollida i el vostre saber fer i com no al Govern Balear i la seva Conselleria d'Ensenyament i Cultura d'Eivissa i Formentera.


Presentacio_ponencia



Funcionament AA Tossa. Centres de Treball

5 d’oct. 2009

Dies de Bandolers

Una any més, la vila d'Alcover ja està preparada per l'arribada dels Morells i els Voltors, bandolers que com cada any prendran la vila i assetjaran cases, masies...
Així vàren arribar fa dos anys


20 de set. 2009

Acollim a la Brenda

La Brenda fa cinc dies és una compaña més a l'escola, ara sols parla el portugés, però molt aviat plegats farem que parli català i senti Alcover con el seu poble i Catalunya com el sei nou país.
Brendra, esperem ens esnenyis moltes coses -do brazil-


video

14 de set. 2009

De viatge

Ara ens toca viatjar i fer l'acollida a l'aula ordinària.
Un pas que sovint sembla una mica feixuc, malgrat és sols com aquells matins de boira, quant saps en realitat allà on vas però, la boira no et deixa veure l'altra banda del pont.
sabem que creuem el pont , d'on sortim i on volem arribar si bé la boira ens dóna incertesa no de com és l'altra banda de la riba sinó com ho trobarem , com hi arribarem i quin temps hi fa.


Però el repte val la pena ... Caminem cap a l'altra de la riba, creuem el pont i anem pas a pas sente que la boira ens gaci perdre el nord. Anem a l'aula ordinària i fem que sigui aules acollidores i espais de cohesió social

13 de set. 2009

Diada Nacional de Catalunya

Un onze de setembre més una diada on els la parla dels Panissos Catalans hi ha sigut present.
Aquest any s'han destacat la crisi econòmica i el referèndum independentista d'Arenys.


Vídeo programa parlament TV3

11 de set. 2009

25 d’ag. 2009

Comença el curs

Amb forces renovades iniciem de nou el curs escolar, un vídeo per entra-hi amb més al·legria.
Bon curs!!!

19 d’ag. 2009

Preguntes per a un docent

Al correu he rebut una presentació per pensar-hi, sovint no ens preguntem si bé preguntem....
Val la pena fer-hi una ullada, i dedicar-hi uns minuts del nostre temps

Preguntas de un docente

12 de jul. 2009

Petita reflexió

La Mònica Badia, mestra i companya de escola ha deixat un comentari que crec val la pena publicar-lo ja que sovint accedir al s comentaris és més feixuc.
Jo Mònica sols vull dir-te MOLTES GRÀCIES, per aquestes senzilles lletres, si bé carregades de missatge.

Els llibres els ensenyen, però no només els llibres, Cosme. També les persones que són a prop seu els deixen una petjada perdurable.
Per molt de temps, per sempre.

Una abraçada,

Mònica



1 de jul. 2009

Fora l'aula

Fora l'aula, els infants escamparan, el que els libres els han ensenyat , omplint de llum i color l'atmosfera

30 de juny 2009

Serà tot molt senzill




Serà tot molt senzill, relliscarà la pluja del poeta
rere el vidres, Un dia d'hivern, un de tants.
Llibres oberts, fressa de llapis a les llibretes, una pissarra
curulla d'exercicis a mig fer... Cap presagi
reflectit als ulls eterns d'infant que t'han sempre acompanyat;
de sobte, però, hauran passat anys, molts anys.
Recolliràs, d'entre els calaixos, uns poc efectes personals,
ordenaràs armaris, papers sobre la taula, et posaràs l'abric,
faràs per tot una última ullada. Premeràs l'interruptor.
Rere teu, el moviments de la porta en tancar-se somourà
lleument l'aire de l'aula. Després, tot quedarà en calma.

Josep Civit i Mateu




29 de juny 2009

Poètica

Algunes locucions dels alumnes de l'Aula d'acollida, que el país d'acollida és ja el seu país.





26 de juny 2009

Programa digues.COM

En el decurs d'aquesta setmana, l'emisora comràdio de Barcelona, en el seu programa, Digues COM!, conduit per Miquel Giménez, ha tractat cada dia un tema diferent de la vida de les escoles de Catalunya la mainada, els mestres els i pares, un programa que amb les opinions en directe ha pres el pols de les l'escoles¡ de Catalunya.
Cada dia ha intervingut un centre de cada província per opinar i comentar cadascun dels temes proposats.
Ahir divendres va ser el dia de les Aules d'acollida i vàrem tenir el goig de participar-hi en representació de les aules d'acollida de Tarragona.
Una experiència més, una nova oportunitat de donar a conèixer el treball de l'aula d'acollida i que no ens fa pensar que si qui no ens coneix ens escull , no ho haurem fet tant malament.
Gràcies a l'equip del programa Digues COM! i us animem a que segui fent molts més programes d'aquest format
Adjuntem la locució del programa d'ahir divendres, integre.



I COM DIU EN MIQUEL GIMÉNEZ SALUT I PEDAGOGIA

25 de juny 2009

Dóna'm la mà

Són moltes les vegades que a l'aula les mirades esl somriures els plors i les al·legries compartides, generen vincles i complicitats acabo de llegir un poema d'en
Joan-Salvat Papasseit, que m'ha arribat per la xarxa i he pensat que compartir-lo amb el món.

UN MISSATGE ESTIMANT CONTRIBUIM A FER UN MÓN PLE DE PAU


Dóna'm la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan-Salvat Papasseit







23 de juny 2009

Un curs acadèmic més

El temps ha passat volant i ja som dimarts 23 de juny dia de revetlla de Sant Joan, i també el darrer dia de curs.
Avui és el dia de pensar en positiu de veure no allò que acaba sinó el que pot començar, una nova etapa en la vida de cada alumne i docent.

Ahir en visitar al meu pare, ell em deia “deus estar cofoi de la feina feta” i ho feia des de la calma aparent, d’un home que els anys i la vida li han ensenyat a lluitar amb valentia i decisió contra les adversitats, i en la seva darrera etapa com diu ell, "a pit obert contra el càncer", avui per avui la seva empresa.
Jo realment estava quelcom amoïnat o nostàlgic, però en veure la seva mirada feble que no trista, vaig voler seguir l’exemple de les seves paraules i si, estar cofoi dels dies que he passat a l’aula i del meu mestratge a la mateixa, veient-lo a ell no podia ser d’altra manera.

I avui satisfet per la feina feta acomiadaré als alumnes amb el goig d’haver-los traspassat el meu mestratge, amb més o menys encert, això sí amb decisió i ganes de contribuir a fer-los dones i homes que puguin desenvolupar-se en el model social que els tocarà viure.

Toca avui dibuixar la millor de les rialles (seguin el consell del pare i dels bons amics) , i pensar en els moments viscuts, i en tot allò de positiu que la meva tasca a l'aula d'acollida ha aportat a la comunitat educativa i que no sigui sols com una tronada d’estiu, que amb aigua desmesurada i trons i llamps trenca el ritme i la serenor.

Toca gaudir i sentir l’orgull de la feina feta, dels projectes aconseguits i pensar en altres de nous que de ben segur esdevindran.

I deixem que aquesta nit les fogueres de la revetlla incinerin els mals moments i deixin una atmosfera ben neta, que ens permeti respirar, viure i conviure serenament i ens ensenyi a donar més que a rebre.

A Totes i tots bona revetlla de Sant Joan i bon estiu.

Cosme Garrell i Guiu
Mestre, T.A.A.

21 de juny 2009

La nit de sant Joan

La Soukaina Zak d'origen àrab però m´s que ben arrelada a Alcover i Catalunya ens explica la nit de Sant Joan
Escolteu l'àudio.





20 de juny 2009

Adéu Vicent

Gràcies pe teu llegat i la teva obra Vicent!!!!

Hi ha homes que pasen i és recorden, altres homes que pasem i deixen rastre, però hi ha homes que pasen i fan solc

19 de juny 2009

El camí de la flama

Una flama que aplega i agermana, una llengua, una cultura un poble. Els paisos catalants agermanars per la flama del Canigó



Del cim als pobles



VISCA CATALUNYA!

17 de juny 2009

LA FLAMA DEL CANIGÓ

L’any 1955 Francesc Pujades,, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en el cim del Canigó i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra, de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Cal, doncs, quela Flama del Canigó arribi a tots els indrets Països Catalans, com a símbol d’esperança i de germanor d’un poble que vol recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

missatge-flama2009 missatge-flama2009 cosme.garrell Manifest de la flama del canigó

15 de juny 2009

Dites i refrans de juny

Dites i refranys del mes de juny

Al juny la falç al puny.
Bon sol pel primer de juny, any de llegum.
Bon temps pel juny, estiu segur.

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l’únic que va bé.
El blat primerenc o tardà, pel juny s'ha de s
egar.


El juny és blader i el setembre raïmer.
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El mes de juny, cada mosca com el puny.

El sol de juny estalvia la llum.


Fins el deu de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny.
Juny brillant, any abundant.

Solstici d'estiu

Ja fa dos dies el Sol fa justícia, i les altes temperatures ens indiquen que l'estiu és a prop . Indubtablement el proper dia 21 de juny a les 05 hores i 45 minuts de la matinada tindrà lloc el solstici d'estiu entrarem a l'estiu.Quant el Sol es troba més al nord, això és, sobre el tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. El dia del solstici d'estiu és quant el dia és mes llarg i la nit mes curta de tot l'any.


Els catalans solem celebrar el solstici la nit de Sant Joan amb fogueres i coets... Una nit màgica, que és motiu d'un altre article FOC LLUM I COLOR

13 de juny 2009

Enllà


Més enllà d'aquest murs,
vola el meu pensament
miro el cel amb enyor,
tot just en aquest moment.

10 de juny 2009

Ens catapulta el temps

De la mà d'Irene Garcia, d'Onda Castelló, ens arriba aquest poema i com ella diu: *Em sento gran, treballant amb petits* segur que no es sola.

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta

l'estiu, aquest període sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala temps d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,

i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.

Isabel Barriel


7 de juny 2009

Recollim el Baldiri i Reixach

El Premi Baldiri Reixac la darrera bombolla d'oxigen que permet acabar la llarga cursa de fons, set mesos de preparació intensa i 12 dies de cursa, podi a toc dels segadors
A la recta final i amb les forces suficients per creuar línia de meta, sense fer ni bon ni mal paper, però això sí acabar la cursa. Cada metre és fa etern, ho diuen les bons fondistes, la recta final és el pitjor tram, però el més agraït, on cal donar-ho tot per creuar la línia de meta. Els crits i els aplaudiments dels públic la darrera injecció , per treure forces restants i donar-ho tot ...
Ahir varem assistir al lliurament dels Premis Baldiri Reixac, dia de la festa de l'escola catalana, són jornades emotives on el record per la llengua i la cultura esdevenen l'eix central i fan que els cors de mes de 1.500 alumnes, mestres i pares bateguin a un sol ritme, el de fer escola i país.
El premis suposen una cursa de fons, la "cursa de la llengua interculturalitat i escola catalana". Un homenatge a la nostra terra Catalunya.
Entre els molts que acaben la cursa, alguns fan podi, mentre altres segueixen preparant-se pel curs següent, aquest any els alumnes i mestres del Ceip Mare de Déu del Remei feren podi i recolliren el seu guardó.
Escoltar el veredicte del jurat de boca del Sr. Carles Duarte, director de la fundació Lluís Carulla va fer-me esborronar i encaixar la mà del president del parlament de Catalunya, Ernest Benach, esdevingueren al meu pensament persones, situacions i moments...
Personalment he de dir que va estar un dia més que especial, veure els companys i companyes tutors/es i una representació de nens que ens acompanyaven a recollir el guardó, una nova mostra dels saber fer de l'escola el fer pinya al voltant dels projectes importants al voltant de la llengua i la cultura catalana. Demostrant que més enllà de les idees i ha el compromís i treball d'un equip de persones.
No en va, i modèstia a part en veure culminats el projectes proposats et fa sentir sensacions complexes de plasmar.


El que si hom recorda són les complicitats, i tanmateix a aquells que no va creure en el el projecte ahir la història els ho va dir tot en escasses paraules i a aquells que hi creguérem els ompli de goig, els goig de viure i compartir.
Cal remarcar que ha estat el projecte premiat amb més nombre d'alumnes i mestres implicat sal llarg dels 31 anys dels premis Baldiri i Reixac, 530 alumnes 52 mestres i més d'una vintena de persones que ajudaren a fer-lo realitat.
A tots i totes Moltes Felicitats !!!
Cosme Garrell i Guiu
Mestre tutor d'aula d'acollida

Cita anònima

Enllaço aquest post de reflexions humanes, la Marta ens el fa arribar

4 de juny 2009

La casa que vull

Ja a la recta final del curs i en fer aquesta recta mirem al voltant nostre i desitgen que ningú sigui qui sigui, d'aqui o de fora, home o dona, jove o vell... Aguadeixi d'un sostre, una casa, i faci de casa seva u lloc d'acolliment per tots i totes. Aquesta és la societat que volem
Us adjuntem el karoode que ha fet la companya Núria Font de l'equip Espurna, gaudiu-ne.

3 de juny 2009

Reflexions sobre la gravació del documental

Aportació de Isabel Pastor. Periodista que ha cursat el màster BCNY Il3 de la Universitat de Barcelona.

Aclariment, mantenim la parla pròpia de l'autora, sumar és enriquir així que hi trobareu paraules pròpies de Xàtiva. Gràcies en nom de tots per aquestes planeres i sinceres paraules.


Un bon dia de març, al voltant de les 5 de la tarda, en un conegut bar d'Alcover, vaig conèixer Cosme i Rafa, professors de les aules d'acollida del col·legi i de l'institut, respectivament. Jo arribava amb l'objectiu de convèncer els dos que col·laboraren amb mi per poder contar l'experiència migratòria d'algun dels alumnes que havien arribat al poble des d'un altre país. Juntament amb les meues companyes Olaia i Cristina, estava preparant un documental que havia de ser narrat en primer persona per dos adolescents que havien immigrat i que havien de parlar sobre els seus problemes, les seues inquietuds, els seu procés de maduració...


Molts noms d'alumnes sortiren en aquella primera conversa i, també, moltes reflexions interessants sobre el que vivien, sentien i sofrien els nens en arribar al nou país. Amb tot, de tornada cap a Barcelona en el tren, una idea nova per al documental anava agafant forma: havia parlat amb dues persones que coneixien els nens quasi més que els propis nois a si mateixos i que havien tingut un paper important en la seua adaptació a Alcover, havien d'aparèixer sense dubte al documental.

Amb els temps eixa nova idea agafà força i després d'una segona conversa amb els professors arribàrem a la conclusió que ells es mereixien ser protagonistes del documental. Pensàvem que, com en tantes altres ocasions, els que ajuden o s'impliquen en projectes socials no són gaire reconeguts. A més, després de gravar aquest documental hem comprovat que
saben molt més sobre les necessitats de les persones que ajuden, que no pas els papers oficials i els anomenats 'experts'. Allò que està en el cor i en el record dels qui ajuden era el que decidiríem, finalment, contar al documental.

Escollírem Cosme perquè tenia una llarga experiència i perquè havia dut endavant la formació d'una aula d'acollida abans que aquest ti
pus d'espai fos un projecte institucional, per encàrrec de l'escola. Calia parlar també amb alguns nois i noies que havien passat per la seua aula, perquè ens contaren com havien treballat amb ell. Cosme i Rafa els demanaren ajuda, nosaltres ens apropàrem un dia al col·legi i a d’institut per conèixer-los i ells es mostraren tan disposats a col·laborar com els seus professors. Hi ha quelcom que no siga amable a Alcover?

Un cop teníem els protagonistes, calia començar a gravar. Ho férem en dos dies, en què reproduírem diverses activitats que s'han fet a l'aula d'acollida per ensenyar el català als nouvinguts; entrevistàrem Cosme, Rafa i els alumnes i reproduírem una de les visites pel poble que també s'han fet a l'aula d'acollida, concretament, anàrem a la ràdio.


No gravàrem classes reals, però encara així els nois estaven implicats com si ho fossin. A mi, personalment, em va donar la sensació que s'ho havien passat bé aprenent a l'aula en el passat i encara ho feien, recordant els seus jocs. La ràdio també fou una experiència agradable per tots i, de nou ho dic a títol personal, les entrevistes van ser, sense dubte el plat fort. La mostra que ser professor a una aula d'acolida no és un simple treball, sinó tota una empresa que t'implica emocionalment, ens la donaren les paraules de Cosme i les cares dels que havien sigut els seus alumnes. El professor parlà una llarga, llarga estona. Els alumnes eren curts en paraules, però no per això els seu testimoni deixava de transmetre i encara més ho feien els seus rostres.

Gravàrem tantes hores i tantes imatges que hauríem pogut fer un documental d'una hora o més. Però s'havia de quedar en pocs minuts, perquè, a més, Cosme i els seus alumnes havien de compartir protagonisme amb altres dues històries que volíem incloure al vídeo. Vam intentar contar l'essència, explicar com funciona un aula d'acollida des de dins, des del 'coret', buscant les emocions i les relacions personals que s'estableixen entre professor i alumne. No sé si ho hem aconseguit en la mesura que volíem, però el ben cert és que tots els qui en ell surten a Olaia, Cristina i Isabel, sense dubte, sí ens han arribat als nostres 'corets' i d'ahí no sortiran.

Gràcies a Cosme i Rafa, per l'acollida des del primer dia. Als seus alumnes. A la direcció del col·legi Mare de Déu del Remei, que no només ens va rebre bé, sinó que ens va fer un regals i tot! A la ràdio d'Alcover, en especial a Sergi, per col·laborar en el rodatge i per fer-se ressò de la gravació del documental. Moltes gràcies.


Isabel Pastor Balaguer

Periodista

31 de maig 2009

Jocs del món

Del bloc el caire us convido a visitar aquesta pàgina, plena d'animacions i molt acolorida. Es recopilen per continents els jocs que s'hi practiquen. Només heu de clicar sobre el continent triat perquè aparegui un menú desplegable amb tots els jocs.

29 de maig 2009

Una tarda a la ràdio

Una tarda als medis, visitar i viure la ràdio una experiència per no oblidar. Ex alumnes de l'aula d'acollida ens van acompanyar a la ràdio, a enregistrar les nostres presentacions, qui érem , que fèiem, el nostre país de procedència....
Mentre als controls el Sergi Franc i la Isabel Pastor, a la càmera (els dos periodistes) i nosaltres als micròfons.
Agraint-los ens acompanyessin desprès d'uns anys us convidem a escoltar les seves veus.
Karina

Mimi

Cheimae

28 de maig 2009

Primavera... tardor

Primavera i tardor, dues estacions completament oposades, i en certes ocasions una sembla que vagi a cavall de l’altra, no parlo de la meteorologia actual, ni del temps canviant, que fins i tot fa confondre’ns, sovint no sabem si és estiu o hivern.

Personalment em refereixo a la primavera meteorològica i a la tardor emotiva i dels sentiments.

Assegut a l’aula d’acollida, mentre el centre ja és silent, un centre que per l’hora i sense els nens, sembla adormit, el personal de neteja ja ha fet la seva feina. Jo resto a l’aula encara, amb les ganes d’impregnar-me de cada un dels racons, vull gaudir-ne mentre el sol s’amaga per la carena i deixa pas al silenci del capvespre... Moment per fer repàs del dia.

Ha fet un dia de primavera, el sol de justícia sobre els prats verds, els ocells que amb el seu cant melodiós ens omplen de placidesa, no en va ja és maig, mes en el que les flors vesteixen de colors i donen vida i sentit: els camps , el poble, la casa, l’escola, les aules... Aquí és on m’aturo.... Les aules?... Totes? .... No totes no.

Les aules d’acollida viuen en plena tardor, els nens, que són les flors de l’aula, la vida, la riquesa i el color, s’han anat incorporant progressivament a les respectives aules ordinàries.

I aquest és el goig de tot tutor d’aula d’acollida arribar a la primavera i viure la tardor dins l’aula veient com aquesta va perdent alumnes, talment com en la natura arribada la tardor, és quan els arbres es despullen.
Senyal inequívoc de que la feina ja és feta, els alumnes amb les competències lingüístiques bàsiques assolides, ja fan el seu camí amb més autonomia.

Moments on la satisfacció i la nostàlgia és confonen, provocant un nou sentiment, que sovint és difícil d’expressar i que de ben segur difícil d’entendre, i més de deixar-lo en negre sobre blanc, un sentiment que senzillament s’ha de viure...

Època de fer proves, memòria, balanç... Cal deixar-ho tot ben endreçat fins al darrer detall, un treball silent i solitari, encomanat al tutor de l’aula

Si bé, la memòria i el balanç d’aquest any seran ben diferent, qui podia pensar-ho? Tot i sabent-ho, es fa difícil el moment. El moment en que l’aula deixi la tardor i obri les portes al hivern...

Un hivern cru i gèlid, perquè una vegada tancada la porta i la clau faci la seva darrera volta.. L’aula s’acomiadarà “per sempre” o fins quan les necessitats ho demanin novament, necessitats que vénen determinades per la quantitat d’alumnes i el seu grau de competència lingüística .

I com la neu d’hivern anirà fonent-se mica a mica i la seva aigua serà la saó, que s’escampi pel centre fent-lo més fèrtil encara. És el moment de ser permeables i de saber aprofitar el degoteig suau de les glaceres de l’aula d’acollida.
Cal que siguem esponges que una vegada xopes, escampin arreu els valors interculturals i facin créixer l'equitat per una societat més justa i cohesionada.

Val a dir que l’aula ha estat viva i activa des del seu inici i ha treballat des de la senzillesa per a ser un recurs més i oferir un servei a la comunitat educativa, tot compartint sempre, sense cap tipus de condició, amb qui ho ha demanat..

Conscient de les errades, però no menys dels encerts, hem treballat amb transparència, decisió, fermesa i compromís; fins l’arribada del seu hivern.

I el fred d’hivern de l’aula, de ben segur farà sigui més fàcil de superar l’enyor, els moments viscuts, les estones compartides, les rialles, els èxits, el mestratge realitzat i les .....

Toca ser agraïts i com tots sabem el significat de la paraula gràcies, cal pensar i escriure poc, sols dir a tots i totes: alumnes, mestres, pares, amics, persones externes, els que hem treballat en xarxa, en definitiva a tots i totes els que d’alguna manera o altra heu participat i/o cooperat amb l’aula d’acollida del Ceip Mare de Déu del Remei d’Alcover i amb la meva persona, en el decurs del vuit anys.
Per la vostra complicitat i vinculació, participació i compromís assolit amb el projecte de l’aula d’acollida:

LES MEVES MÉS SINCERES GRÀCIES.

Sense vosaltres no hagués estat possible.

Cosme Garrell i Guiu
Mestre, Tutor de l'aula d’acollida

Ens retroven a la ràdio

Fa uns dies que la visita anunciada, de les tres estudiants del Master de periodisme BCN IL3, si voleu sols un pretext per reprovar-nos alguns dels alumnes que ara fa quatre anys vàrem visitar, els estudis de ràdio d'Alcover...
Un dia on varem poder gaudir més de l'estudi, ja sabíem com era i enregistrar fora més fàcil, el nostre domini de la llengua l'arrelament al poble i els anys ens han any donat maduresa i seguretat, però en va emotiu.
En Sergi el director de l'emissora local ens va donar les instruccions per enregistrar les nostres presentacions i deixar constància al nostre poble d'acollida -Alcover-, del nostre pas i tanmateix ésser agraïts amb tota la població que generosament ens ha acollit i ja en som ciutadans, -Alcoverencs vinguts de fora-.

video

El repte d'aquesta ocasió eren els objectius de les càmeres, la de vídeo i la de fotografia, que la Isabel i la Cristina prenien imatges pel seu treball.
Tot i el neguit inicial l'ambient que és va respirar va asserenar els neguits i allunyar els nervis inicials i ens ho varem passar d'allò més bé.
El Rafa i el Cosme, sempre atents a la porta, eren el nostre referent catalitzador al començament de la sessió si bé als poc minuts ens varem sentir com a casa i la tarda va passar volant.
De les fotos (totes) que ens han facilitat la Cristina, la Olaia i la Isabel hem fet un vídeo que volem compartir amb tots vosaltres seguidors i seguidores del nostre blog.

26 de maig 2009

La Marta en fa arribar un poema de Txema Martínez. Un cant a la dedicació i implicació social.
Gràcies Marta

DEDICAT

"A vosaltres,
que m'heu esbudellat, que heu censurat
tot el que no sabeu de mi,
que m'heu seguit en la nit més insomne,
que heu pretés enterrar-me. A vosaltres,
que m'heu jutjat pel forat d'un anell
sense dit, que heu entrat a casa,
m'heu estripat els llibres, m'heu obert
les cartes i m'heu pres tot el que tinc.
A vosaltres,"


Txema Martínez Ingles

24 de maig 2009

25 de maig dia d'Àfrica

El dia 25 de maig se celebra el dia d’Àfrica, una jornada que recorda la creació, l’any 1963 a Addis Abeba, Etiòpia, de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), a la qual va succeir en 2002 la Unió Africana (UA).


Cal mirar al continent africà amb una esperança no exenta de preocupació. Perquè quan es parla d’Àfrica, es parla de pobresa, d’explotació d’éssers humans, d’eterns conflictes armats, analfabetisme, desertització? El nostre continent veí és un territori ple de contrastos; bressol de races, cultures i tradicions ancestrals.



Els greus problemes que afecten a Àfrica, tercer continent del món en extensió, es tradueixen en un altíssim índex de pobresa que afecta ja a prop de 400 milions de persones.

La solució a aquestos problemes es cosa de tots i totes.

22 de maig 2009

Seguim treballant les endevinalles

Hola amics i amigues, seguim amb més endevinalles

Aquí us deixem tres àudios més d'endevinalles senzilles, per si us animeu a enviar la resposta al nostre correu: endevina.endevinalla@gmail.com
Escolteu-les i si les sabeu podeu enviar el nom i el dibuix de la resposta , el nom del vostre centre i fotografia ho publicarem (També podeu posar la solució a la pagina al lateral apartat opina i comenta).


Endavant i ànims!!!


Endevinalla 4



Pista és un animal, i el seu nom té 6 lletres

Endevinalla 5




Pista és un animal, i el seu nom té 4 lletres

Endevinalla 6


Pista és un animal i el seu nom té 7 lletres


Esperem les vostres respostes, el nostre correu és
endevina.endevinalla@gmail.com

La riquesa de la xarxa

Les col·laboracions en xarxa . Us convidem a visitar l'espai de Kitxalla i veureu com gràcies a l'equip de gent allò que comença essent una petites accions és materialitzen en ... vosaltres mateixos escolliu el qualificatiu això si abans visiteu l'activitat.
Gracies a l'equip de gent que treballa fora d'hores davant el teclat i el monitor de forma silent i anònima, avui en especial a la Reme.

Fes clic damunt el dibuix i juga


Amb el correu de l'xtec pots accedir-hi


20 de maig 2009

Tot passa!

Visiteu aquest article un poema senzill de l'Eva però per pensar-hi

19 de maig 2009

Festes populars de Catalunya

Amb aquestes festes populars de Catalunya els nostres amics de quart acaben el seu treball que ens han ofert, de ben segur que ens servirà de molt i podrem apren dre millor els costums de la nostra terra d'arribada.

La nit de Sant Joan






La castanyada