28 de maig 2009

Primavera... tardor

Primavera i tardor, dues estacions completament oposades, i en certes ocasions una sembla que vagi a cavall de l’altra, no parlo de la meteorologia actual, ni del temps canviant, que fins i tot fa confondre’ns, sovint no sabem si és estiu o hivern.

Personalment em refereixo a la primavera meteorològica i a la tardor emotiva i dels sentiments.

Assegut a l’aula d’acollida, mentre el centre ja és silent, un centre que per l’hora i sense els nens, sembla adormit, el personal de neteja ja ha fet la seva feina. Jo resto a l’aula encara, amb les ganes d’impregnar-me de cada un dels racons, vull gaudir-ne mentre el sol s’amaga per la carena i deixa pas al silenci del capvespre... Moment per fer repàs del dia.

Ha fet un dia de primavera, el sol de justícia sobre els prats verds, els ocells que amb el seu cant melodiós ens omplen de placidesa, no en va ja és maig, mes en el que les flors vesteixen de colors i donen vida i sentit: els camps , el poble, la casa, l’escola, les aules... Aquí és on m’aturo.... Les aules?... Totes? .... No totes no.

Les aules d’acollida viuen en plena tardor, els nens, que són les flors de l’aula, la vida, la riquesa i el color, s’han anat incorporant progressivament a les respectives aules ordinàries.

I aquest és el goig de tot tutor d’aula d’acollida arribar a la primavera i viure la tardor dins l’aula veient com aquesta va perdent alumnes, talment com en la natura arribada la tardor, és quan els arbres es despullen.
Senyal inequívoc de que la feina ja és feta, els alumnes amb les competències lingüístiques bàsiques assolides, ja fan el seu camí amb més autonomia.

Moments on la satisfacció i la nostàlgia és confonen, provocant un nou sentiment, que sovint és difícil d’expressar i que de ben segur difícil d’entendre, i més de deixar-lo en negre sobre blanc, un sentiment que senzillament s’ha de viure...

Època de fer proves, memòria, balanç... Cal deixar-ho tot ben endreçat fins al darrer detall, un treball silent i solitari, encomanat al tutor de l’aula

Si bé, la memòria i el balanç d’aquest any seran ben diferent, qui podia pensar-ho? Tot i sabent-ho, es fa difícil el moment. El moment en que l’aula deixi la tardor i obri les portes al hivern...

Un hivern cru i gèlid, perquè una vegada tancada la porta i la clau faci la seva darrera volta.. L’aula s’acomiadarà “per sempre” o fins quan les necessitats ho demanin novament, necessitats que vénen determinades per la quantitat d’alumnes i el seu grau de competència lingüística .

I com la neu d’hivern anirà fonent-se mica a mica i la seva aigua serà la saó, que s’escampi pel centre fent-lo més fèrtil encara. És el moment de ser permeables i de saber aprofitar el degoteig suau de les glaceres de l’aula d’acollida.
Cal que siguem esponges que una vegada xopes, escampin arreu els valors interculturals i facin créixer l'equitat per una societat més justa i cohesionada.

Val a dir que l’aula ha estat viva i activa des del seu inici i ha treballat des de la senzillesa per a ser un recurs més i oferir un servei a la comunitat educativa, tot compartint sempre, sense cap tipus de condició, amb qui ho ha demanat..

Conscient de les errades, però no menys dels encerts, hem treballat amb transparència, decisió, fermesa i compromís; fins l’arribada del seu hivern.

I el fred d’hivern de l’aula, de ben segur farà sigui més fàcil de superar l’enyor, els moments viscuts, les estones compartides, les rialles, els èxits, el mestratge realitzat i les .....

Toca ser agraïts i com tots sabem el significat de la paraula gràcies, cal pensar i escriure poc, sols dir a tots i totes: alumnes, mestres, pares, amics, persones externes, els que hem treballat en xarxa, en definitiva a tots i totes els que d’alguna manera o altra heu participat i/o cooperat amb l’aula d’acollida del Ceip Mare de Déu del Remei d’Alcover i amb la meva persona, en el decurs del vuit anys.
Per la vostra complicitat i vinculació, participació i compromís assolit amb el projecte de l’aula d’acollida:

LES MEVES MÉS SINCERES GRÀCIES.

Sense vosaltres no hagués estat possible.

Cosme Garrell i Guiu
Mestre, Tutor de l'aula d’acollida