12 de maig 2009

Una carta, un veredicte.... un Baldiri

Quan arriben certes cartes, hom vol endevinar el contingut, si bé sovint costa fins i tot obrir-la, saps que dins hi ha un veredicte, costa d'obrir-la amb serenor si bé una vegada coneixes el contingut, l'emoció arriba al seu final per donar pas a una nova emoció, difícil d'expressar, millor viure-la... La carta diu:

Atorgat el premi Baldiri Reixac al treball UN COP D'ULL AL MÓN, als alumnes d'infantil i primària del Ceip Mare de Déu del Remei d'Alcover...

Des de l'aula d'acollida i l'equip LIC , FELICITATS! a tota l'escola i comunitat educativa del CEIP, que vareu fer possible que el projecte impulsat des de l'aula d'acollida fos una realitat.

Deia el meu avi, quant allò que has somiat, o anhelat arriba a bon port i és reconegut, cal que siguis agraït, A tal fi permeteu-me unes paraules a tall de reflexió i agraïment:
Indiscutiblement no és un Baldiri més, és un Baldiri ben diferent, avui recordo molts moments viscuts les hores de treball en equip, els moments de debat, de treball, els obstacles, les rialles, els preparatius, les pors, les complicitats , la realització dels treball...
Crec que és el moment de recordar i un fragment de l'article de valoració del treball, deia:

Ha sigut tot un èxit. El tarannà i la disposició del mestres, l’entusiasme en que els alumnes l’han rebut i dut a terme i la generositat i complicitat dels pares i mares, ha fet que el centre respires un aire de germanor i un ambient d’allò més agradable. Una feina ben feta i una nova experiència que recorda l’eslògan que alguns (els ja més granadets), recordareu: el del capità enciam “Els petits canvis són poderosos”
En resum una setmana on la interculturalitat, la inclusió i la cohesió social de la comunitat educativa, ha sigut determinant.

El jurat dels premis Baldiri Reixac amb aquest veredicte, expressen el reconeixement al treball conjunt de tot el centre i part de la comunitat educativa. Premi que cal rebre amb alegria, humilitat, senzillesa i que serveixi per esperonar-nos a seguir fent més projectes.

Permeteu-me acabi amb les mateixes paraules que ho feia el darrer dia del treball:

Des de l’aula d’acollida, la comissió del treball Intercultural, l’equip LIC , i l’equip directiu, voldríem acabar fent ús d’un símil: Podríem dir que sols hem proposat una recepta de cuina, tots sabem que de llibres de receptes n’hi ha molts, la clau d’una recepta és que caigui en bones mans, en mans de cuiners disposats a cuinar. I amb bons cuiners i bons comensals és pot fer realitat la recepta.
Cada professional ha fet de bon cuiner, tot millorant la recepta, i els alumnes el perfectes comensals que gaudeixen del plat...

FELICITATS A TOTS I TOTES !!!
Cosme Garrell i Guiu
TAA Aula d'acollida