7 de juny 2009

Recollim el Baldiri i Reixach

El Premi Baldiri Reixac la darrera bombolla d'oxigen que permet acabar la llarga cursa de fons, set mesos de preparació intensa i 12 dies de cursa, podi a toc dels segadors
A la recta final i amb les forces suficients per creuar línia de meta, sense fer ni bon ni mal paper, però això sí acabar la cursa. Cada metre és fa etern, ho diuen les bons fondistes, la recta final és el pitjor tram, però el més agraït, on cal donar-ho tot per creuar la línia de meta. Els crits i els aplaudiments dels públic la darrera injecció , per treure forces restants i donar-ho tot ...
Ahir varem assistir al lliurament dels Premis Baldiri Reixac, dia de la festa de l'escola catalana, són jornades emotives on el record per la llengua i la cultura esdevenen l'eix central i fan que els cors de mes de 1.500 alumnes, mestres i pares bateguin a un sol ritme, el de fer escola i país.
El premis suposen una cursa de fons, la "cursa de la llengua interculturalitat i escola catalana". Un homenatge a la nostra terra Catalunya.
Entre els molts que acaben la cursa, alguns fan podi, mentre altres segueixen preparant-se pel curs següent, aquest any els alumnes i mestres del Ceip Mare de Déu del Remei feren podi i recolliren el seu guardó.
Escoltar el veredicte del jurat de boca del Sr. Carles Duarte, director de la fundació Lluís Carulla va fer-me esborronar i encaixar la mà del president del parlament de Catalunya, Ernest Benach, esdevingueren al meu pensament persones, situacions i moments...
Personalment he de dir que va estar un dia més que especial, veure els companys i companyes tutors/es i una representació de nens que ens acompanyaven a recollir el guardó, una nova mostra dels saber fer de l'escola el fer pinya al voltant dels projectes importants al voltant de la llengua i la cultura catalana. Demostrant que més enllà de les idees i ha el compromís i treball d'un equip de persones.
No en va, i modèstia a part en veure culminats el projectes proposats et fa sentir sensacions complexes de plasmar.


El que si hom recorda són les complicitats, i tanmateix a aquells que no va creure en el el projecte ahir la història els ho va dir tot en escasses paraules i a aquells que hi creguérem els ompli de goig, els goig de viure i compartir.
Cal remarcar que ha estat el projecte premiat amb més nombre d'alumnes i mestres implicat sal llarg dels 31 anys dels premis Baldiri i Reixac, 530 alumnes 52 mestres i més d'una vintena de persones que ajudaren a fer-lo realitat.
A tots i totes Moltes Felicitats !!!
Cosme Garrell i Guiu
Mestre tutor d'aula d'acollida