30 de juny 2009

Serà tot molt senzill




Serà tot molt senzill, relliscarà la pluja del poeta
rere el vidres, Un dia d'hivern, un de tants.
Llibres oberts, fressa de llapis a les llibretes, una pissarra
curulla d'exercicis a mig fer... Cap presagi
reflectit als ulls eterns d'infant que t'han sempre acompanyat;
de sobte, però, hauran passat anys, molts anys.
Recolliràs, d'entre els calaixos, uns poc efectes personals,
ordenaràs armaris, papers sobre la taula, et posaràs l'abric,
faràs per tot una última ullada. Premeràs l'interruptor.
Rere teu, el moviments de la porta en tancar-se somourà
lleument l'aire de l'aula. Després, tot quedarà en calma.

Josep Civit i Mateu




29 de juny 2009

Poètica

Algunes locucions dels alumnes de l'Aula d'acollida, que el país d'acollida és ja el seu país.





26 de juny 2009

Programa digues.COM

En el decurs d'aquesta setmana, l'emisora comràdio de Barcelona, en el seu programa, Digues COM!, conduit per Miquel Giménez, ha tractat cada dia un tema diferent de la vida de les escoles de Catalunya la mainada, els mestres els i pares, un programa que amb les opinions en directe ha pres el pols de les l'escoles¡ de Catalunya.
Cada dia ha intervingut un centre de cada província per opinar i comentar cadascun dels temes proposats.
Ahir divendres va ser el dia de les Aules d'acollida i vàrem tenir el goig de participar-hi en representació de les aules d'acollida de Tarragona.
Una experiència més, una nova oportunitat de donar a conèixer el treball de l'aula d'acollida i que no ens fa pensar que si qui no ens coneix ens escull , no ho haurem fet tant malament.
Gràcies a l'equip del programa Digues COM! i us animem a que segui fent molts més programes d'aquest format
Adjuntem la locució del programa d'ahir divendres, integre.



I COM DIU EN MIQUEL GIMÉNEZ SALUT I PEDAGOGIA

25 de juny 2009

Dóna'm la mà

Són moltes les vegades que a l'aula les mirades esl somriures els plors i les al·legries compartides, generen vincles i complicitats acabo de llegir un poema d'en
Joan-Salvat Papasseit, que m'ha arribat per la xarxa i he pensat que compartir-lo amb el món.

UN MISSATGE ESTIMANT CONTRIBUIM A FER UN MÓN PLE DE PAU


Dóna'm la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan-Salvat Papasseit







23 de juny 2009

Un curs acadèmic més

El temps ha passat volant i ja som dimarts 23 de juny dia de revetlla de Sant Joan, i també el darrer dia de curs.
Avui és el dia de pensar en positiu de veure no allò que acaba sinó el que pot començar, una nova etapa en la vida de cada alumne i docent.

Ahir en visitar al meu pare, ell em deia “deus estar cofoi de la feina feta” i ho feia des de la calma aparent, d’un home que els anys i la vida li han ensenyat a lluitar amb valentia i decisió contra les adversitats, i en la seva darrera etapa com diu ell, "a pit obert contra el càncer", avui per avui la seva empresa.
Jo realment estava quelcom amoïnat o nostàlgic, però en veure la seva mirada feble que no trista, vaig voler seguir l’exemple de les seves paraules i si, estar cofoi dels dies que he passat a l’aula i del meu mestratge a la mateixa, veient-lo a ell no podia ser d’altra manera.

I avui satisfet per la feina feta acomiadaré als alumnes amb el goig d’haver-los traspassat el meu mestratge, amb més o menys encert, això sí amb decisió i ganes de contribuir a fer-los dones i homes que puguin desenvolupar-se en el model social que els tocarà viure.

Toca avui dibuixar la millor de les rialles (seguin el consell del pare i dels bons amics) , i pensar en els moments viscuts, i en tot allò de positiu que la meva tasca a l'aula d'acollida ha aportat a la comunitat educativa i que no sigui sols com una tronada d’estiu, que amb aigua desmesurada i trons i llamps trenca el ritme i la serenor.

Toca gaudir i sentir l’orgull de la feina feta, dels projectes aconseguits i pensar en altres de nous que de ben segur esdevindran.

I deixem que aquesta nit les fogueres de la revetlla incinerin els mals moments i deixin una atmosfera ben neta, que ens permeti respirar, viure i conviure serenament i ens ensenyi a donar més que a rebre.

A Totes i tots bona revetlla de Sant Joan i bon estiu.

Cosme Garrell i Guiu
Mestre, T.A.A.

21 de juny 2009

La nit de sant Joan

La Soukaina Zak d'origen àrab però m´s que ben arrelada a Alcover i Catalunya ens explica la nit de Sant Joan
Escolteu l'àudio.





20 de juny 2009

Adéu Vicent

Gràcies pe teu llegat i la teva obra Vicent!!!!

Hi ha homes que pasen i és recorden, altres homes que pasem i deixen rastre, però hi ha homes que pasen i fan solc

19 de juny 2009

El camí de la flama

Una flama que aplega i agermana, una llengua, una cultura un poble. Els paisos catalants agermanars per la flama del Canigó



Del cim als pobles



VISCA CATALUNYA!

17 de juny 2009

LA FLAMA DEL CANIGÓ

L’any 1955 Francesc Pujades,, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en el cim del Canigó i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra, de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.

El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafarà el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pujaran al cim del Canigó; passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Cal, doncs, quela Flama del Canigó arribi a tots els indrets Països Catalans, com a símbol d’esperança i de germanor d’un poble que vol recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.

missatge-flama2009 missatge-flama2009 cosme.garrell Manifest de la flama del canigó

15 de juny 2009

Dites i refrans de juny

Dites i refranys del mes de juny

Al juny la falç al puny.
Bon sol pel primer de juny, any de llegum.
Bon temps pel juny, estiu segur.

Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l’únic que va bé.
El blat primerenc o tardà, pel juny s'ha de s
egar.


El juny és blader i el setembre raïmer.
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El mes de juny, cada mosca com el puny.

El sol de juny estalvia la llum.


Fins el deu de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny.
Juny brillant, any abundant.

Solstici d'estiu

Ja fa dos dies el Sol fa justícia, i les altes temperatures ens indiquen que l'estiu és a prop . Indubtablement el proper dia 21 de juny a les 05 hores i 45 minuts de la matinada tindrà lloc el solstici d'estiu entrarem a l'estiu.Quant el Sol es troba més al nord, això és, sobre el tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. El dia del solstici d'estiu és quant el dia és mes llarg i la nit mes curta de tot l'any.


Els catalans solem celebrar el solstici la nit de Sant Joan amb fogueres i coets... Una nit màgica, que és motiu d'un altre article FOC LLUM I COLOR

13 de juny 2009

Enllà


Més enllà d'aquest murs,
vola el meu pensament
miro el cel amb enyor,
tot just en aquest moment.

10 de juny 2009

Ens catapulta el temps

De la mà d'Irene Garcia, d'Onda Castelló, ens arriba aquest poema i com ella diu: *Em sento gran, treballant amb petits* segur que no es sola.

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta

l'estiu, aquest període sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala temps d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,

i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.

Isabel Barriel


7 de juny 2009

Recollim el Baldiri i Reixach

El Premi Baldiri Reixac la darrera bombolla d'oxigen que permet acabar la llarga cursa de fons, set mesos de preparació intensa i 12 dies de cursa, podi a toc dels segadors
A la recta final i amb les forces suficients per creuar línia de meta, sense fer ni bon ni mal paper, però això sí acabar la cursa. Cada metre és fa etern, ho diuen les bons fondistes, la recta final és el pitjor tram, però el més agraït, on cal donar-ho tot per creuar la línia de meta. Els crits i els aplaudiments dels públic la darrera injecció , per treure forces restants i donar-ho tot ...
Ahir varem assistir al lliurament dels Premis Baldiri Reixac, dia de la festa de l'escola catalana, són jornades emotives on el record per la llengua i la cultura esdevenen l'eix central i fan que els cors de mes de 1.500 alumnes, mestres i pares bateguin a un sol ritme, el de fer escola i país.
El premis suposen una cursa de fons, la "cursa de la llengua interculturalitat i escola catalana". Un homenatge a la nostra terra Catalunya.
Entre els molts que acaben la cursa, alguns fan podi, mentre altres segueixen preparant-se pel curs següent, aquest any els alumnes i mestres del Ceip Mare de Déu del Remei feren podi i recolliren el seu guardó.
Escoltar el veredicte del jurat de boca del Sr. Carles Duarte, director de la fundació Lluís Carulla va fer-me esborronar i encaixar la mà del president del parlament de Catalunya, Ernest Benach, esdevingueren al meu pensament persones, situacions i moments...
Personalment he de dir que va estar un dia més que especial, veure els companys i companyes tutors/es i una representació de nens que ens acompanyaven a recollir el guardó, una nova mostra dels saber fer de l'escola el fer pinya al voltant dels projectes importants al voltant de la llengua i la cultura catalana. Demostrant que més enllà de les idees i ha el compromís i treball d'un equip de persones.
No en va, i modèstia a part en veure culminats el projectes proposats et fa sentir sensacions complexes de plasmar.


El que si hom recorda són les complicitats, i tanmateix a aquells que no va creure en el el projecte ahir la història els ho va dir tot en escasses paraules i a aquells que hi creguérem els ompli de goig, els goig de viure i compartir.
Cal remarcar que ha estat el projecte premiat amb més nombre d'alumnes i mestres implicat sal llarg dels 31 anys dels premis Baldiri i Reixac, 530 alumnes 52 mestres i més d'una vintena de persones que ajudaren a fer-lo realitat.
A tots i totes Moltes Felicitats !!!
Cosme Garrell i Guiu
Mestre tutor d'aula d'acollida

Cita anònima

Enllaço aquest post de reflexions humanes, la Marta ens el fa arribar

4 de juny 2009

La casa que vull

Ja a la recta final del curs i en fer aquesta recta mirem al voltant nostre i desitgen que ningú sigui qui sigui, d'aqui o de fora, home o dona, jove o vell... Aguadeixi d'un sostre, una casa, i faci de casa seva u lloc d'acolliment per tots i totes. Aquesta és la societat que volem
Us adjuntem el karoode que ha fet la companya Núria Font de l'equip Espurna, gaudiu-ne.

3 de juny 2009

Reflexions sobre la gravació del documental

Aportació de Isabel Pastor. Periodista que ha cursat el màster BCNY Il3 de la Universitat de Barcelona.

Aclariment, mantenim la parla pròpia de l'autora, sumar és enriquir així que hi trobareu paraules pròpies de Xàtiva. Gràcies en nom de tots per aquestes planeres i sinceres paraules.


Un bon dia de març, al voltant de les 5 de la tarda, en un conegut bar d'Alcover, vaig conèixer Cosme i Rafa, professors de les aules d'acollida del col·legi i de l'institut, respectivament. Jo arribava amb l'objectiu de convèncer els dos que col·laboraren amb mi per poder contar l'experiència migratòria d'algun dels alumnes que havien arribat al poble des d'un altre país. Juntament amb les meues companyes Olaia i Cristina, estava preparant un documental que havia de ser narrat en primer persona per dos adolescents que havien immigrat i que havien de parlar sobre els seus problemes, les seues inquietuds, els seu procés de maduració...


Molts noms d'alumnes sortiren en aquella primera conversa i, també, moltes reflexions interessants sobre el que vivien, sentien i sofrien els nens en arribar al nou país. Amb tot, de tornada cap a Barcelona en el tren, una idea nova per al documental anava agafant forma: havia parlat amb dues persones que coneixien els nens quasi més que els propis nois a si mateixos i que havien tingut un paper important en la seua adaptació a Alcover, havien d'aparèixer sense dubte al documental.

Amb els temps eixa nova idea agafà força i després d'una segona conversa amb els professors arribàrem a la conclusió que ells es mereixien ser protagonistes del documental. Pensàvem que, com en tantes altres ocasions, els que ajuden o s'impliquen en projectes socials no són gaire reconeguts. A més, després de gravar aquest documental hem comprovat que
saben molt més sobre les necessitats de les persones que ajuden, que no pas els papers oficials i els anomenats 'experts'. Allò que està en el cor i en el record dels qui ajuden era el que decidiríem, finalment, contar al documental.

Escollírem Cosme perquè tenia una llarga experiència i perquè havia dut endavant la formació d'una aula d'acollida abans que aquest ti
pus d'espai fos un projecte institucional, per encàrrec de l'escola. Calia parlar també amb alguns nois i noies que havien passat per la seua aula, perquè ens contaren com havien treballat amb ell. Cosme i Rafa els demanaren ajuda, nosaltres ens apropàrem un dia al col·legi i a d’institut per conèixer-los i ells es mostraren tan disposats a col·laborar com els seus professors. Hi ha quelcom que no siga amable a Alcover?

Un cop teníem els protagonistes, calia començar a gravar. Ho férem en dos dies, en què reproduírem diverses activitats que s'han fet a l'aula d'acollida per ensenyar el català als nouvinguts; entrevistàrem Cosme, Rafa i els alumnes i reproduírem una de les visites pel poble que també s'han fet a l'aula d'acollida, concretament, anàrem a la ràdio.


No gravàrem classes reals, però encara així els nois estaven implicats com si ho fossin. A mi, personalment, em va donar la sensació que s'ho havien passat bé aprenent a l'aula en el passat i encara ho feien, recordant els seus jocs. La ràdio també fou una experiència agradable per tots i, de nou ho dic a títol personal, les entrevistes van ser, sense dubte el plat fort. La mostra que ser professor a una aula d'acolida no és un simple treball, sinó tota una empresa que t'implica emocionalment, ens la donaren les paraules de Cosme i les cares dels que havien sigut els seus alumnes. El professor parlà una llarga, llarga estona. Els alumnes eren curts en paraules, però no per això els seu testimoni deixava de transmetre i encara més ho feien els seus rostres.

Gravàrem tantes hores i tantes imatges que hauríem pogut fer un documental d'una hora o més. Però s'havia de quedar en pocs minuts, perquè, a més, Cosme i els seus alumnes havien de compartir protagonisme amb altres dues històries que volíem incloure al vídeo. Vam intentar contar l'essència, explicar com funciona un aula d'acollida des de dins, des del 'coret', buscant les emocions i les relacions personals que s'estableixen entre professor i alumne. No sé si ho hem aconseguit en la mesura que volíem, però el ben cert és que tots els qui en ell surten a Olaia, Cristina i Isabel, sense dubte, sí ens han arribat als nostres 'corets' i d'ahí no sortiran.

Gràcies a Cosme i Rafa, per l'acollida des del primer dia. Als seus alumnes. A la direcció del col·legi Mare de Déu del Remei, que no només ens va rebre bé, sinó que ens va fer un regals i tot! A la ràdio d'Alcover, en especial a Sergi, per col·laborar en el rodatge i per fer-se ressò de la gravació del documental. Moltes gràcies.


Isabel Pastor Balaguer

Periodista